Perquè corro (i III) – Els límits

M’han demanat si hi hauria una tercera part sobre això de córrer. La veritat és que no la tenia prevista, però en el mateix comentari i havia una observació que m’ha fet pensar que potser sí, que en podria fer aquesta tercera part (i última).

En l’entrada anterior parlava de les curses de 10 km. Hi ha gent per a qui aquesta distància és com parlar d’anar d’aquí a Pequín i d’altres que no tindrien ni per escalfar. Una de les millors parts de fer un esport lliure, com és córrer, és que tu poses els límits. Que estàs en baixa forma i tot just comences? D’aquí a la cantonada i tornes caminant, i tranquil, o tranquil·la, que els quilòmetres ja vindran, només necessites paciència i perseverança. Si, he dit “només”, no és qüestió de desanimar el personal d’entrada. Que t'has entrenat tota la vida, tu mateix triatlons i maratons a dojo t'esperen cada cap de setmana.

Quan es comença t'has de plantejar objectius i els has d’anar assolint, però mica en mica i, sobre tot, els has de gaudir. Qualsevol pràctica esportiva, o pràctica de qualsevol mena, ha de ser una font de satisfacció i no una tortura. Prou que patim tot lo dia corrent enfeinats, atabalats i carregats d’obligacions com perquè una cosa que fas per plaer, per salut o per fugit de tot l’anterior, també es converteixi en una font d’angoixes. Potser 10 km són molts per algú que comença. De fet pot ser que ni tan sols siguin un objectiu, però si vols tastar el cuquet de les curses, n’hi ha de 5, de 8... I si 10 km et sembla una misèria, tens mitges maratons, maratons senceres, ultramaratons o triatlons, Iron Mans, Ultramans i no sé quantes coses més pensades per a aquelles persones que volen posar-se a prova i portar el cos al límit. Cosa que, per altra banda, em sembla un pel perillosa, però cadascú ja es prou grandet per saber el que es fa, o ho hauria de saber.

Ja us vaig deixar anar un lema que havíem comentat entre riures amb els companys de km: “ells porten el cos al límit, nosaltres el portem al bar”. Si ho penseu bé, és tota una declaració d’intencions, la intenció de passar-ho bé fent esport en companyia, on el més important és gaudir de l’esport i dels amics.

Així doncs, tan se val si voleu fer 5 , 10, 42 km, o 500 metres, l’important és el què voleu fer. I on són els límits? Els límits són, en qualsevol aspecte de la vida, inclòs l’esport, exactament, allà on tu els posis.