dijous, 30 de juny del 2011

Paradoxes

És curiós com de vegades l'accidentat esdevé el socorrista.

Avui mateix, m'he vist parlant sobre problemes existencials amb algú que està passant per una situació similar a la que jo he passat recentment. Tot i que estic segur que aquesta persona és molt més forta del què aparenta i se'n sortirà molt més ràpid i millor del què en un principi pugui semblar.

Malgrat tot, mentre parlàvem, jo anava pensant si tot el que li deia, el que li explicava i conclusions que en trèiem, no tindrien més a veure amb mi que amb ella. O millor dit, si li ho estava explicant a ella o m'ho estava explicant a mi. Recordant-me que no havia d'oblidar coses que són molt importants per estar bé amb un mateix, i amb la resta del món.

De tota manera, està clar que ningú no pot entendre l'accidentat millor que algú que ha patit un accident similar, per molt que els altres et diguin que t'entenen.

dimecres, 29 de juny del 2011

Universos paral·lels

Darrerament, els esdeveniments de la vida m'han portat per camins que mai havia pensat abans. No entraré en detalls, perquè una cosa és publicar el què penses i l'altra despullar-se gratuïtament en públic. I no és aquesta la meva intenció.

Una de les conseqüències d'aquests esdeveniments ha estat una intesificació de la meva afició (potser ja addicció) a mirar sèries des del portàtil. Una d'elles, i de les meves preferides, és Fringe. Si, la fan a TV3, però jo me la miro en versió original que m'agrada més. Els que són seguidors d'aquesta sèrie ja saben que passen tota mena de fenòmens estranys relacionats amb la ciència, entre ells els viatges a un altre univers.

En un episodi els protagonistes viatgen d'un univers a l'altre. Primer descobriment, l'altre univers és com el nostre, però diferent. 


Doncs així és com m'he sentit molts cops últimament: que el món continua sent igual, però per a mí,diferent. Sé que a ningú no li importa, però jo necessitava dir-ho.