Recentment els polítics del nostre país (estic
parlant de Catalunya) ens han obsequiat amb una sèrie de gestos simbòlics a
petició de la galeria, més concretament des del sector sanitari, que sota l’amenaça
de retallades salarials van reptar la classe política a predicar amb l’exemple
i retallar-se els sous ells primer. I ves per on ho han fet.
Primer el Govern i els alts càrrecs de l’administració
de la Generalitat es van quedar sense paga extra de Nadal. Si volien fer callar
als qui criticaven la falta d’austeritat a la classe política, és ben bé que ho
van aconseguir. No prou amb això, als pocs dies anuncien que per l’any que ve,
els diputats del parlament es quedaran sense una de les pagues i a més de
reduir al màxim la despesa de la Cambra, també reduiran el nombre de cotxes
oficials de forma dràstica.
No podem fer altra cosa que felicitar-nos per
uns gestos que volen mostrar la implicació de la classe política en la solució
dels problemes provocats per la crisi que vivim... o potser no?
Per a un diputat que cobra, com a mínim, 3000
Euros mensuals, quedar-se sense una paga, potser sí que és un “gest simbòlic”
per a qualsevol de la majoria de treballadors que tenen la sort de conservar la
feina, ja renunciarien a les dues pagues si convingués per guanyar aquests 3000
Euros al mes. Tenint en compte que al govern, si no vaig errat, els sous van dels
4000 als 6000 Euros mensuals que et treguin una paga extra frega la denominació de pecatta minuta. A la majoria de nosaltres, si ens treuen una paga
(amb el permís dels autònoms que sé que passen una situació duríssima)
segurament ens arruïnen l’any.
El pitjor és el què em temo que ve al darrera
d’aquest gest simbòlic, perquè en política res és gratuït: una important
retallada de drets, serveis i, m’atreviria a dir, de sous, tant públics com
privats. I amb un simple “gest simbòlic” hauran fet callar qualsevol crítica
per les decisions preses, presents i futures, i per totes les pèrdues socials i econòmiques que
previsiblement patirem en els propers mesos.