Com qualsevol altra activitat humana, això de
practicar la natació té les seves peculiaritats i els seus personatges.
D’una banda tenim la invasió de cursets de
totes mides, edats i modalitats que ocupen totes les piscines fins a límits
insospitats, deixant per als socis uns pocs carrils on amuntegar-se i
barallar-se per fer un parell de braçades en condicions. També estan les classes
d’aiguagim, on no menys de quaranta persones no paren de moure’s al ritme d’una
música estrident i els crits de la monitora de torn. Si no ho heu provat mai,
nedar quan a la mateixa piscina estan fent una classe d’aquestes es converteix
en tot un entrenament de supervivència en cas naufragi en alta mar i en mig d’un
temporal. No us podeu imaginar l’onatge que provoquen! Arribes a la vora i dónes
gràcies a Déu!
Després tenim els diferents personatges: el
triatleta, que neda com si li anés la vida en la tasca, i molts cops amb tota
mena d’andròmines per ajudar-lo a millorar la tècnica i els resultats. També està
el “catxalot”, aquell personatge, tant masculí com femení, que al marge de la
seva massa corporal és capaç de buidar la piscina entre xipollejos
desorganitzats que simulen els moviments de la natació (també tenim la subespècie
“balenó” que és la versió infantil del “catxalot”). Una altra espècie són els “assalta-carrils”,
aquests són especialistes en aparèixer del no-res topant contra tu i, en molts
casos, esbroncant-te perquè no mires per on vas. Com si tinguessis ulls al
clatell! Per norma general, aquests tenen ja una certa edat i n’hi ha amb molta
mala llet: com s’atreveix un “nano” a molestar-lo a ell/ella que està fent els
seus exercicis de recuperació per als qual és imprescindible un carril sencer i
la meitat e l’altre!
La sort és que en aquests dies estiuencs,
molta d’aquesta fauna es desplaça a altres hàbitats i, amb una
mica de sort, pots trobar un carril on poder fer unes piscinetes on posar a to
l’esquena malgirbada que t’ha tocat carregar.
