divendres, 17 de febrer de 2012

Homo homini lupus


Ja ho tenien ben clar els romans, l’home és un llop per l’home. En situacions difícils el què impera és l’instint de supervivència. Curiosament, hi ha situacions de risc en què la millor solució és fer-hi front de manera conjunta. La unió fa la força, diuen.

Però els professionals del conflicte en saben i molt, de tàctiques. I una de les més bàsiques és la que diu “divideix i venceràs”.  I els nostres polítics i els economistes més reputats l’estan aplicant amb una habilitat i eficàcia envejables. Tan de bo fossin igual d’eficaços solucionant els problemes de la gent que els ha escollit.

I ara amb la crisi que ha esdevingut excusa per a gairebé tot, es dediquen a criticar qualsevol sector de la societat que es reveli contra les “inevitables” retallades. La gent comença a veure amb bons ulls i fins i tot amb entusiasme, que es limitin els drets laborals d’altres sectors, que entri en discussió el dret de vaga, que es rebaixi els sous dels treballadors públics “privilegiats”, que tenen assegurada la feina de per vida (això últim està per veure), a que s’allargui l’edat de jubilació... 

Tota una sèrie de pèrdues de drets col·lectius, en nom de la supervivència d’un estat del benestar que estan desmuntant ordenadament, amb el beneplàcit d’unes societats espantades per conservar el què tenen, que cada cop és menys, i no estic parlant de béns materials, sinó de drets, que hem trigat segles, revolucions, sang, suor i llàgrimes en aconseguir i que ara una colla de facinerosos encorbatats ens estan prenent a punta de dèficit públic.  I el que em sembla més alarmant: tinc el convenciment que s’estan assentant les bases d’unes societats tecnològicament molt avançades i socialment cada cop més endarrerides. 

Això si que és treballar per alterar la realitat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada