dilluns, 27 de febrer de 2012

Mobile Friends


He de confessar que mai he estat un seguidor fidel de les novetats en tecnologia. De fet, quan m’he decidit a comprar alguna joguina tecnològica, sempre he optat per la versió que més s’ajustava a les meves necessitats. Els altres afegits, a banda d’encarir l’andròmina en qüestió, no m’interessaven. En el cas dels telèfons mòbils, bàsicament he buscat que fossin pràctics, que tinguessin una bona agenda i poca cosa més. La càmera de no-sé-quants megapíxels, el gravador de no sé quina història, els jocs incorporats i altres complements meravellosos que venien inclosos m’eren, i em són, absolutament indiferents. Però fa pocs dies em vaig adonar, que si li dones l’esquena a la tecnologia, pots acabar descavalcat del món que t’envolta.

Ara bona part de la gent que conec tenen un “smartphone” (és que dir-li “telèfon intel·ligent” o “d’última generació” queda molt provincià). Brillants pantalles tàctils, amb centenars d’usos, tota mena d’aplicacions, càmeres de fotos, connexió a Internet, brúixola, llanterna, GPS i no sé quantes coses més. I les que se’ls pot afegir! Tota mena d’aplicacions per a telèfons basats en la tecnologia Android i iPhone, paraules que fins fa quatre dies no s’havia inventat ningú, i sense les quals podíem viure perfectament. Però ara, qui no les coneix o no sap de què van, és tecnològicament parlant, un inculte funcional.

Bé doncs, tot estant a casa d'uns amics, a punt de compartir dinar i tertúlia. Vaig sentir com parlaven de les fotografies que havien compartit, que s’havien enviat. Per mail, vaig pensar jo en un principi, però no. Després d’una intervenció meva recordant-los que jo també existia i que m’agradaria veure les fotos que s’envien, un d’ells m’ho va deixar ben clar: “és que només les envio als contactes que tenen el whatsapp, perquè per missatge és molt car”. I es clar, el meu miserable telèfon sense Android i que no s’apropa ni de conya a un iPhone, no té coses d’aquestes. Així que em quedo sense veure les fotos dels meus amics.

Ja sé que no ho fan amb mala intenció, ni amb voluntat de discriminació, ni em tenen mania (bé, espero no equivocar-me en això últim!), però vaig marxar amb la sensació que, si no espavilo i em faig amb un “smartphone”, m’aniré quedant enrere tecnològicament, que hi haurà coses que no compartiran amb mi i serà com si fóssim una mica menys amics.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada