diumenge, 12 de gener de 2014

Eficiència



Recentment he estat fent gestions per millorar les meves telecomunicacions. Com saben bona part dels que em coneixen, tinc seriosos problemes amb la cobertura del mòbil i una connexió a Internet de fireta. Cansat de la situació, i del preu d'ambdues coses, he buscat una tarifa que incorpori Internet, telèfon fix i mòbil.


Després d’aconseguir el miracle de consultar les tres principals companyies en un sol dia i fer no sé quanta estona de cua, que podeu comptar per hores, analitzo les ofertes i per preu i serveis. En trio una, la companyia és el de menys, perquè el que us vull explicar passa amb totes. Així doncs, amb la meva decisió sota el braç, vaig a la botiga corresponent per donar-los la bona nova: “us he triat!”.  I repetim el calvari.


Mitja hora esperant perquè t’atenguin. I això que només tinc tres persones davant meu! I quan arribes al taulell, darrers aclariments i comencem el perible.

La noia de la botiga comença a omplir mil formularis amb les meves dades. La conya és que, malgrat que està tot més o menys parametritzat, no es pot evitar que acabin constant errors perquè el sistema no permet esmenar-los. Va entrant més gent a la botiga. A cada pregunta que faig em miren amb recança. Jo que li comento a la dependenta com és possible que estigui sola tenint en compte que tot plegat, qualsevol gestió amb una empresa d’aquestes requereix vint minuts mínim, i per resposta obtinc una mirada resignada i s’encongeix d’espatlles. Ben mirat, ella és una víctima més d’aquest sistema pervers.


Curiosament la situació em fa pensar en qualsevol institució pública. Si allò hagués estat l’oficina d’un ajuntament o de la Seguretat Social, tothom hauria començat a renegar del coi de funcionaris, que si estan esmorzant, que si no saben fer la feina, que si són lents, però quan parlem d’empreses privades tot s’accepta en nom d’una major “eficiència”. Ja se sap, el sector privat funciona millor que el públic. I la competència fa que el client tingui el millor servei al millor preu. De fet, des que l’atenció al client ha esdevingut un dels mantres més repetits per les empreses, tinc la sensació que estem pitjor atesos que mai. I al contrari del que resa la doctrina econòmica, en el lliure mercat, la competència no tendeix a l’equilibri, sinó al monopoli o, en el millor dels casos, a l’oligopoli com en el cas de les telecomunicacions, elèctriques i altres serveis bàsics que queden en mans un pocs, fent-nos anar per on volen o en català clàssic "combregar amb rodes de molí".


I quan parlen d’eficiència ho fan pensant en ells, que amb una o dues persones, presten servei a un públic que desespera, perquè no li queda altra opció que aguantar en alguna de les escasses botigues amb escassetat de personal que ha esdevingut en una mena de nou funcionariat privat. Perquè per davant de tot, fins i tot de l’eficiència, està el benefici. I sobre això, si no hi ha discussió possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada