dijous, 26 de desembre de 2013

Mobilitat nadalenca

Avui ha estat un dia de Nadal peculiar per diversos motius. Un d’ells, per la mobilitat.

Diverses circumstàncies ens han anat endarrerint i hem sortit més tard del què era recomanable, per anar a casa ma germana a fer el dinar en família, tal i com prescriu la tradició. Però el dia s’ha complicat. Primer la pluja. Ja se sap, quan plou les carreteres s’omplen més del normal i el trànsit pot ser caòtic. Després l’hora, tard com anàvem, hem trobat mig Catalunya ficada a la C-58 direcció a la gran ciutat disposada a devorar els torrons típics de l’època nadalenca. I, per acabar-ho d’adobar, un accident que ha fet de tap just quan l’autopista és més estreta.

Ja us podeu imaginar l’embús monumental que s’ha creat. Set quilòmetres de cua, segons he sentit. Allà, tots atrapadets. I a mesura avances veus dos enormes rètols lluminosos que anuncien: “Carril Bus-VAO Tancat”.

Genial! L’obra faraònica que va costar una morterada està allà, buida, solitària, amb les barreres baixades mentre centenars, o milers, de vehicles es dirigeixen a la Meridiana en processió. No pots evitar mirar la infraestructura amb una certa ràbia. Si no hi pots passar amb un mínim de passatgers al cotxe, avui no hi ha autobusos que portin ningú, no la obren quan hi ha un moviment de vehicles superior al normal, un dia com el de Nadal que qui més qui menys va a emprenyar al cunyat en nom de la tradició... Es pot saber per a què carai serveix l’andròmina? Per acabar-ho d’adobar, per millorar la mobilitat, les ments pensants d’aquest país posen el preu del transport públic a nivells estratosfèrics, fent més atractives les curses de muntanya que agafar el metro. I si parlem del tren, és per posar-se a plorar. Tenim línies que han millorat en deu minuts el temps del recorregut que feien al segle XIX. Tot un rècord Guiness .

I amb un panorama així, et trobes una ciutat plena de zones blaves, zones verdes, zones liles i conductors negres, perquè és impossible aparcar sense jugar a la ruleta russa amb la grua municipal, patint mentre t’empasses els torrons un dia de Nadal plujós i un pèl caòtic.

En fi, us agraeixo que us hagueu molestat a entrar a aquí i llegir aquest post, i us desitjo un molt Bon Nadal i Bones Festes!

1 comentari:

  1. No, home, sempre és un plaer entrar aquí. Que acabis de passar unes bones festes!

    ResponElimina