dimecres, 27 de març de 2013

Frankenstein 2.0



Avui, mentre remenava els llibres i articles d’història medieval, sonava la ràdio de fons. En un moment donat, s’han posat a parlar de tecnologia. Entre les coses han comentat la invenció, i proper llençament al mercat, d'uns auriculars que poden captar les ones cerebrals de tal manera que el dispositiu que tinguis connectat per sentir música, agafaria la llista de cançons més adients per al teu estat d’ànim d’aquell moment.

La conversa ha anat derivant en les possibilitats que suposa el fet que un aparell ens pugui llegir la ment fins arribar al punt de comentar la predicció d’un dels gurús del món de la tecnologia (ara tenim gurús per a tot),  pronosticant que, en uns vint anys, qui no tingui el seu cervell copiat en un disc dur, serà una mena de pària tecnològic. Això combinat amb la possibilitat de la clonació ens portaria a una mena de vida eterna on, a còpia de d’anar guardant la nostra ment en un llapis de memòria i anar fabricant versions biològiques d’un mateix (i ja posats, millorades que si no, no té gràcia), aniríem vivint fins que el planeta peti, que tal com anem, no serà gaire enllà.

Digueu-me pària tecnològic, però jo no li veig la gràcia a fer una còpia del meu cervell en un ordinador. 

Per a què serviria? Per tenir una conversa interessantíssima amb mi mateix? Per descobrir que tinc tota mena de manies i defectes i, a sobre, vistos des de fora? Déu meu, quin horror! Però el més important d’això, és que en el moment que faltés l’original, de què punyetes serveix la còpia? Bé, pels qui es queden, per fer-los companyia, cosa que pot portar a situacions d’allò més malaltisses. Però per a qui se’n va a l’altre barri, perquè en això consisteix la cosa, de què li serveix? Una còpia no és l’original i l’única manera de conservar-lo és allargant aquesta història de ciència ficció, començar a parlar de transplantaments de cervell en clons de nosaltres mateixos...

Buf, això ja comença a semblar la versió 2.0 de Frankenstein. Quin mal rotllo!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada