dimecres, 13 de març de 2013

Informar els desinformats


Això de la informació és molt curiós. Aquests darrers mesos, a la feina, he hagut de portar unes gestions que comportava contactar, literalment, amb centenars de persones. Conscient que hi ha processos complicats i que s’han d’explicar, he publicat documents al web del nostre servei, enviat correus informatius amb el detall dels passos a seguir, he contestat a desenes de trucades per aclarir els dubtes que, tot sovint, es produïen pel simple fet de no llegir-se la informació facilitada.

I  a mesura que han anat passant els dies, veient les preguntes que em feien, m’he adonat que tant se val publicar o no un document detallat amb la informació explicada perquè un nen de P3 la pugui entendre, perquè, senzillament, no se la llegeix ningú. I llavors et toca contestar a persones molt enfadades perquè ningú “no l’ha informat de res!”. O t’esbronquen, perquè un altre servei, d’una altra organització li ha dit una cosa diferent... Llavors, respires profundament, contes fins a 5  (no tens temps de fer-ho fins a 10), i li contestes que els problemes amb els altres, són cosa dels altres.

Al final, et qüestiones si no val més la pena, no dir res, i que els altres s'espavilin i si arriben, arriben i si no, no. I és que en un món on tot ha esdevingut entreteniment audiovisual, qualsevol text que tingui més de tres línies, ja no se’l llegeix ningú. Al final, haurem de penjar al YouTube vídeos de dibuixos animats explicant com s’ha de fer un tràmit al registre civil, perquè si donen un paper, la líen, segur!

1 comentari:

  1. Bon dia, noi,

    T'entenc perfectament. Els qui tenim tracte amb el públic (o, sense anar més lluny, amb companys de la mateixa unitat i d'altres) ens hi trobem sovint.
    Afortunadament, de tant en tant, et topes amb una ànima agraïda per la feina que fas i compensa tots els esforços i la dedicació.
    Ànims,

    Eva

    ResponElimina