Semblem imbècils

 

Semblem imbècils. No es pot dir d’una altra manera. Ens passem la vida lamentant-nos de com de malament que ens tracten. De com maltracten, menyspreen i ataquen la nostra llengua. De com els poders de l’estat s’han activat, i amb unes ganes inusitades, per esclafar i anorrear la dissidència política. El processisme els ha fet trempar i han pogut fer allò que feien en els “bons temps” del franquisme, perseguir, espantar i fins i tot atonyinar aquests rebels que van contra “la unidad de la pàtria”. La seva pàtria feta de menyspreu a una diversitat en la que no han cregut mai i una patrimonialització que fa que l’Estat, sigui allò que manté en unes quantes mans selectes, i garantir allò de “atado y bién atado”. I no us confongueu, no parlo de tot allò que hi ha més enllà de l’Ebre, parlo dels que se’n van anar a dormir franquistes i l’endemà eren demòcrates en la mateixa cadira que ocupaven el dia abans.

I davant la força d’un estat que frega el totalitarisme, especialment en determinats sectors que s’han mostrat com l’estat dins l’estat, des d’aquí seguim ploriquejant perquè volen eliminar el català, perquè ens volen esprémer fins el darrer euro que siguem capaços de produir, perquè un cambrer o cambrera que ha vingut de vés a saber quin país s’atreveix a menysprear-nos per parlar la nostra llengua o perquè diuen que els nazis que persegueixen el castellà som nosaltres.

Semblem imbècils, per dedicar tant d’esforç i energia a combatre actituds estúpides. Per entrar en guerres estèrils i plenes de simbolisme naïf com la dels llaços que va portar a la gent a l’esgotament moral. Per continuar fent cas dels missatges catalanofòbics pensats per fer emprenyar als catalanets. I fins que no tinguem clar que això és així, que el que hem de fer és prendre el nostre propi camí, treballar en el nostre favor dedicant aquestes energies a resoldre la situació i no a replicar collonades. A posar a lloc a uns polítics mediocres que tenen la immensa capacitat d’emmerdar-ho tot i destruir en pocs mesos allò que la gent ha trigat deu anys a construir. Que han posat de manifest la seva renúncia a defensar com cal la pròpia cultura en nom d’una pluralitat entesa com la desaparició de la nostra identitat. Fins que això no ho tinguem clar, no ens en sortirem.