dimarts, 12 de juny del 2018

Un monstre sota el llit


Als nens, quan tenen por de la foscor i sospiten que sota el llit s’hi amaga un monstre, se’ls explica que una manera de fer-li front i aconseguir foragitar-lo és posar-li un nom. Un de ben ridícul, a poder ser. És així com aquella bèstia d’ulls ensangonats, dents punxegudes i esmolades,  que amenaça el son del petit, va suavitzant les seves faccions, les seves urpes i els seus grunyits guturals. En Pauet, el Rondineta o la Cuca-lletja, no fan tanta por i ens els podem imaginar en situacions ridícules, de les que només són víctimes els monstres beneits com ells i al final desapareixen deixant que els infants dormin tranquils. Però això no vol dir que marxin, si més no, del tot.

De grans, la cosa no es pas tant diferent. Però aquest cop, el secret no és posar-li nom al monstre que s’ha instal·lat sota el nostre llit, sinó trobar-lo. Perquè quan un monstre té nom, passa a tenir forma, alçada, grandària i sobretot, profunditat. Per als grans, que no som tant diferents dels petits, saber el nom del nostre monstre ens ajuda a saber com li hem de fer front i si l’hi podem fer, si ve de dins o de fora. Aquella bèstia atàvica que s’amaga en els racons de la infantesa de la nostra ment i que de sobte es fan presents en la nostra realitat, sempre acaba retornant amb una nova forma, començant una nova partida d'un joc que aprenem de petits. Un joc que comença per posar-li nom al monstre i trobar la manera de vèncer la bèstia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada