M’han demanat si hi
hauria una tercera part sobre això de córrer. La veritat és que no la tenia
prevista, però en el mateix comentari i havia una observació que m’ha fet
pensar que potser sí, que en podria fer aquesta tercera part (i última).
En l’entrada
anterior parlava de les curses de 10
km. Hi ha gent per a qui aquesta distància és com parlar
d’anar d’aquí a Pequín i d’altres que no tindrien ni per escalfar. Una de les
millors parts de fer un esport lliure, com és córrer, és que tu poses els límits.
Que estàs en baixa forma i tot just comences? D’aquí a la cantonada i tornes
caminant, i tranquil, o tranquil·la, que els quilòmetres ja vindran, només
necessites paciència i perseverança. Si, he dit “només”, no és qüestió de
desanimar el personal d’entrada. Que t'has entrenat tota la vida, tu mateix triatlons i maratons a dojo t'esperen cada cap de setmana.
Quan es comença t'has de plantejar objectius i els has d’anar assolint, però mica en mica i, sobre
tot, els has de gaudir. Qualsevol pràctica esportiva, o pràctica de qualsevol
mena, ha de ser una font de satisfacció i no una tortura. Prou que patim tot lo
dia corrent enfeinats, atabalats i carregats d’obligacions com perquè una cosa
que fas per plaer, per salut o per fugit de tot l’anterior, també es
converteixi en una font d’angoixes. Potser 10 km són molts per algú que
comença. De fet pot ser que ni tan sols siguin un objectiu, però si vols tastar
el cuquet de les curses, n’hi ha de 5, de 8... I si 10 km et sembla una misèria, tens mitges maratons, maratons senceres, ultramaratons o triatlons, Iron Mans,
Ultramans i no sé quantes coses més pensades per a aquelles persones que volen
posar-se a prova i portar el cos al límit. Cosa que, per altra banda, em sembla
un pel perillosa, però cadascú ja es prou grandet per saber el que es fa, o ho
hauria de saber.
Ja us vaig deixar
anar un lema que havíem comentat entre riures amb els companys de km: “ells
porten el cos al límit, nosaltres el portem al bar”. Si ho penseu bé, és tota
una declaració d’intencions, la intenció de passar-ho bé fent esport en
companyia, on el més important és gaudir de l’esport i dels amics.
Així doncs, tan se
val si voleu fer 5 ,
10, 42 km, o 500 metres,
l’important és el què voleu fer. I on són els límits? Els límits són, en
qualsevol aspecte de la vida, inclòs l’esport, exactament, allà on tu els
posis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada