És curiós
com, de vegades, ens arriba una resposta. Ens trobem amb un problema, un dubte o un
dilema, i no sabem com solucionar-lo. Una situació en què no saber si allò que
pensem és encertat o una visió distorsionada fruit de les nostres pròpies
maquinacions. Fins i tot és possible que aquests dubtes ens tenallin l’ànima i
ens portin un patiment de baixa intensitat. Un run-run que no calla, que ens
incomoda i potser ens turmenta.
Però un dia
sentint la ràdio, prenent un cafè o en una conversa intranscendent, t’arriba la
resposta. Algú diu allò que precisament necessites saber. Aquella informació que t'obre la sortida. De sobte algú ha engegat l’interruptor i aquell clic t’il·lumina. I el
problema, el dubte o el dilema desapareixen.
El resultat és una sensació d’alleujament,
de pau amb un mateix en adonar-se que allò que semblava una bogeria no ho era,
que la paranoia no existia i que la raó ha sigut la constant en tot el procés.
Saber que, malgrat tot, la teva era la impressió encertada, reconforta. Ara només
cal assimilar la bona nova i deixar que el temps faci desaparèixer la coïssor de la ferida que s'acaba de tancar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada