dissabte, 2 de maig de 2015

Oenagé, SA



Amb el tomb que han fet les coses des de l’inci de la famosa crisi que sembla no acabar mai, s’han posat de manifest algunes mancances de les nostres societats, reforçades per allò que “es va haver de retallar”. I els mateixos que anys enrere van exigir que s’acabés amb aquest “malbaratament” de recursos públics en coses tan prescindibles com la sanitat i l’educació, ara ens mostren la seva cara més “humana”.

Les mateixes empreses que ens proporcionen serveis bàsics com la llum, el gas, el combustible per poder anar a treballar o que maneguen els nostres diners, com si ens fessin alguna mena de favor, ja no ens volen vendre llum, gas, gasolina o fons d’inversió. Ara resulta que els preocupa tant la societat, que es desviuen  per fer-nos descomptes i per fer-nos la vida cada cop més “fàcil”, i que s’esforcen a fer un món millor.

Els uns contracten joves talentosos, sempre de casa nostra, of course, que investiguen per trobar aquells biocombustibles o energies alternatives que no acaben d’arribar mai. Els de la llum, malden per rebaixar-nos la factura i regalar-nos estonetes de felicitat tot calentonets gràcies a la calefacció que ens proporcionen mitjançant aquestes quotes tan avantatjoses. D’altres, ens enlluernen amb ofertes que podem lliurecomprar i que si ho fem a un altre lloc, és per ruqueria. Ah, i aquests nois que gaudeixen d’aquesta meravella de beques que els permetrà una entrada al mercat de treball espectacular, o gaire bé. 

Una de les darreres campanyes encara és millor.

Després d’anys conspirant contra les caixes, els bancs han aconseguit esborrar-les del mapa i les han fagocitat amb la fruïció que dóna que t’amaneixin el plat amb milers de milions de diner públic, que tu no hauràs de tornar, i pagant el plat al deu per cent del que ha costat cuinar-lo. Et mostren festes populars, castellers, costellades i el que calgui, perquè puguis veure com t’estimen i com som d’amics. Què maco!

I així sumen per multiplicar. I què literal. Sumaran el tancament de gairebé tres-centes oficines i l’acomiadament de més de mil persones. I així, sumant aturats i centralitzant les gestions en poques oficines, on els supervivents dels EROs atenen clients amuntegats, sense capacitat d’oferir res més que allò que els manen, i amb el futur lligat a uns objectius que els empenyen a fer el que convingui per poder sobreviure, ells multipliquen uns beneficis que anuncien amb una alegria obscena, mentre centenars de famílies veuen com se’ls enfosqueix el futur.

A mi, aquesta mena d'humanitat, em sobra. Quan la solidaritat passa de l'estat del benestar a un estat d'emergència social que sobreviu a còpia de beneficència, és que les coses van molt malament. I mentre es mostri, molt interessadament, allò públic com a car i ineficient, en front un sector privat que ens ha se salvar de tot mal, les coses no aniran bé, ans al contrari, ens veurem pagant per allò que fins fa quatre dies era un dret i que a aquest pas, serà un privilegi.

És ben bé que, a còpia de tractar-nos com a imbècils, al final s’han cregut que ho som de veritat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada