dilluns, 26 de gener del 2015

Una fera ferotge

Hi havia una vegada una fera ferotge que tenia atemorida tota la gent de la contrada. Una fera que tenia el seu territori tan apamat, que no es movia res sense que ho sabés ni sense el seu consentiment. La fera, manada per mans de ferro pel seu amo, feia i desfeia segons els seus dictats. Però, un dia, la fera es va trobar amb alguns vilatans a portar-li la contrària...

Ves per on el club de negocis que és la UE tan gegant, tan fort i tan influent com vol ser, resulta que és poruc. Es espantadís com només ho poden ser els diners que al primer núvol, fugen corrent a paisatges més assolellats. En els darrers mesos ens està demostrant que la seva magnificència és de cartró-pedra. Qualsevol alteració del panorama, és viscuda com un perill que pot conduir al desastre més absolut. Només es contempla una via, no més hi ha una manera i només es pot fer amb el consentiment de qui mana, Alemanya, i el beneplàcit submís de la resta. I qualsevol dissensió es viu com una amenaça que podria destruir l’economia d’Europa sencera i un desastre per als seus socis.

Europa, millor dit, la Unió Europea, està malalta. És una casa a mig fer on entra pluja i vent pels quatre costats i mentre l’estiu ha estat càlid, s’hi vivia molt bé, però ara que ha arribat l’hivern, resulta que no hi ha mantes per a tots i la xemeneia és propietat del qui la va construir amb els totxos dels altres i els reclama que es pelin de fred, perquè si no en tenen una per a ells és perquè no van saber què fer amb els totxos que tenien. I així les coses, els que tenen fred es revelen i estan disposats a estirar la manta als que en poden gaudir, perquè ells també tenen dret a abrigar-se. I Europa, poruga i fredolica, es posa a tremolar perquè els submisos, ja no volen ser-ho, i si no fan el seu paper els amos poden patir les conseqüències.


Així doncs, nens i nenes, resulta que la fera ferotge, gran i amenaçadora resulta que té dentadura postissa i que només la pot fer servir si els altres li tenen por, perquè quan no li tenen, és ella l’atemorida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada