dimarts, 17 de juny de 2014

Felicitat a cullerades

Ha esdevingut una de les moltes obsessions de la nostra societat i, si se t’acudeix dir que no la trobes o no la gaudeixes, corres el risc d’esdevenir una mena de pària emocional.

Mai havia costat tant ni s’havia perseguit tant la felicitat com ara. I no serà per falta de recursos. Els centres comercials, esdevinguts temples del consum, on la felicitat es pot adquirir a preu d’outlet. Tota mena de tecnologia que ens l’apropa, i ens facilita els mitjans per gaudir de temps suficient per cultivar-la i un entorn motivadíssim, com nosaltres mateixos, per fer-la aflorar en qualsevol instant. Però pel què sembla, la cosa no és tan fàcil.


L’última tecnologia en telefonia i comunicacions, ens omple les pantalles dels sofisticadíssims dispositius amb tota mena de missatges, imatges i videos plens de conceptes evocadors que ens mostren com els altres són feliços, perquè els altres, no nosaltres, sempre són feliços. Les gestions per Internet ens faciliten l’obtenció de temps, que podem dedicar a allò que més ens agrada, després de fer allò que s’ha de fer i allò que convindria deixar enllestit, ah, i abans farem aquells encàrrecs que...

Tenim a l’abast tota mena de llibres plens de consells que ens ajudaran a trobar-la. Només cal que fem uns simples canvis a la nostra vida, tal i com expliquen  desenes d’autors especialitzats en el tema. N’hi ha, que han fet de la promoció de la infelicitat el seu negoci feliç. Si, si, no us confongueu. Hi ha autors famosíssims, que no paren de repetir-nos que si no som feliços és perquè no volem, que és culpa nostra o perquè no en sabem més. 

El fet que a la feina et collin i et toqui viure amb un salari miserable, no hi té res a veure; que mitja família estigui a l’atur no és excusa; que una persona estimada estigui malalta o l’hagin fet fora de casa, només és circumstancial; que qui més t’estimes t’abandoni, però seràs idiota, però si això és una oportunitat! No només pateixes sinó que, a més a més, ets idiota per fer-ho.

La veritat, és que el concepte de felicitat que s’està escampant mareja una mica. M’he trobat amb gent que de tanta felicitat que busquen, acaben en el ridícul etílic i, com no pot ser d’una altra manera, es confonen les coses.

Jo prefereixo tornar  a la base del que em van explicar que era la felicitat. Si, aquella definició antiga que diu que la felicitat són aquelles petites estones de plenitud que, quan t’adones que les tens, és que ja no hi són, fa un segon que s’han acabat. Tastets de la vida de la mida d’una cullereta de cafè, que deixen un regust indescriptiblement intens i únic. I els bons gourmets saben que les coses que són molt i molt bones s’han de prendre amb moderació, perquè si ens passéssim la vida menjant delícies a cullerades, ens acabarien venint basques. 

Així doncs potser, només potser, en comptes de perseguir la felicitat de forma compulsiva i malaltissa, fent veure que ens hem instal·lat en una felicitat que desprèn més angoixa que joia, el què hauríem de fer, dins les nostres possibilitats, és intentar tenir una bona vida que de ben segur ens regalarà valuosíssimes gotetes de felicitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada