divendres, 14 de març de 2014

Joc d'emocions

Recentment s’ha fet molt popular un vídeo on s’explicava que s’havia agafat a vint persones que no es coneixien prèviament entre elles, que es farien un petó dels de debò, dels de rosca i llengua, perquè ens entenguem, davant de la càmera.

El vídeo, de quatre minuts i escaig, comença amb la presentació de les parelles. El nerviosisme inicial per la situació i pel què estan a punt de fer davant la càmera. S’ha de reconèixer que té el seu encant, en part per aquest punt de transgressió implícita. On s’ha vist això de fer-se un petó de rosca amb algú que no coneixes absolutament de res? I més tenint en compte que no hi ha excuses etílico-festives pel mig.

La veritat és que es tracta d’un vídeo molt estimulant i les reaccions posteriors als diferents petons arrenquen un somriure i, perquè no dir-ho, un sentiment de tendresa que transmeten els protagonistes.

Com sempre, un fenomen d’aquest tipus, s’estén per la xarxa amb la velocitat dels “compartir” i “m’agrada” permet i en poc temps milions de persones l’havien vist. Els comentaris anaven tots en aquest sentit, maco, tendre, divertit... De fet, la idea desperta la part més emocional de l’ésser humà. Com a persones, ens agrada pensar que un dia, sense motiu aparent, ni raó lògica, et pots apropar a un altre ésser humà i unir-t’hi intensament compartint l’emoció d’un petó o d’una abraçada.

Però ves per on, a l’endemà del gran esclat a la xarxa te n’assabentes que tot plegat és un altre bluf. Els participants en el vídeo són actors i models i al darrera hi ha la campanya publicitària d’una marca de roba. Un cop sabuda la notícia, navegant per internet m’he trobat amb una frase demolidora: “True love is dead and everything is just a cynical plot to extract your money” El veritable amor és mort i tot plegat és una trama cínica per treure’t els calés .(http://www.independent.co.uk/).

Per la reacció de la gent davant vídeos com aquest i d’altres que corren per la xarxa com un crit per recuperar l’essència humana. Que utilitzen Internet per recordar-nos que som persones amb emocions i sentiments, hi veig les ànsies de retrobar allò que perdem en els trajectes que van de casa a la feina, de la feina als cursos d’anglès, dels cursos al gimnàs i d’allà a la resta d’obligacions que ens autoimposem. I de sobte, aquell petit oasis d’humanitat que t’ha arribat per les xarxes socials, és un miratge. Volen que perdem la fe en la humanitat? Potser les emocions no són productives, però potser si que són lucratives i per això les utilitzen? Tinc la impressió que per aquest camí aconseguiran extirpar-nos allò que ens fa persones i ens lliga als altres. Si perdem això, què ens quedarà?


Espero que, abans no perdem l’emoció per emocionar-nos, decidim deixar de comprar roba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada