dimecres, 10 d’abril del 2013

Escarni



Darrerament s’ha posat de moda una paraula gairebé oblidada del nostre vocabulari, l’escarni. Tot i que inicialment té connotacions burlesques, aquesta paraula s’ha adoptat per definir les accions que estan duent a terme la gent de la Plataforma d’Afectats per l’Hipoteca (PAH), fent envermellir a la porta de casa a polítics que es van comprometre a tirar endavant una iniciativa legislativa popular i que, tal i com sortirà del congrés dels diputats, no la coneixerà ni la plataforma que la va parir.



Doncs, exactament no sé perquè, en castellà a l’escarni li han dit “escrache” paraula d’origen argentí, pel què he pogut esbrinar, que fa referència al tipus d’accions que duen a terme la gent de la PAH.



El més sorprenent de l’assumpte és que, a tots els mitjans de comunicació catalanoparlants, especialment els audiovisuals, cada cop que s’esmenta l’escarni, immediatament fan la traducció-aclariment “escrache”. Si us hi fixeu, veureu que és sistemàtic.



Curiós país aquest en què, per entendre’ns, ens haguem de traduir les nostres pròpies paraules.

dijous, 4 d’abril del 2013

L'apocalipsi



Darrerament he pogut comprovar que el tema apocalíptic està molt en boga. Fa quatre dies estavem tots emocionats perquè s’havia d’acabar el món el 21 del 12 del 2012 i aquí estem, quina decepció! 

Aprofitant aquesta paranoia col·lectiva, Hollywood ens obsequia amb tota mena de produccions, tant als cines com a la tele, de temàtica post-nuclear, post-apocalíptica o post-invasions alienígenes (com si no en tinguéssim prou amb la crisi) on els protagonistes, persones honrades i pacífiques abans de la desgràcia planetària, han esdevingut comandos que deixen a Rambo i els G.I. Joe en una colla de nenetes cridaneres. I nosaltres, que ens identifiquem amb aquests súper-supervivents, perquè es clar, no serem del 99,99% de la població mundial que l’ha palmat estúpidament! Veiem excitats com campen pel món per salvar el què queda de civilització.



En recordo un parell que he vist recentment a la tele. 

L’un, un bon home que viatjava per dur una Bíblia a no sé quin lloc per salvar-la de la seva desaparició, i on els dolents l’emprenien a trets amb qui fes falta per aconseguir el llibre en qüestió. El paio s’hi enfrontava amb una espasa que tallava més que una Gilette acabada de sortir de fàbrica, i es carregava gairebé tothom excepte el dolent, que palmava mísserament veient que li havien pres el pèl. L’altra, una noia de la sèrie The Walking Dead que, amb una katana xulíssima, tallava a rodanxes no sé quants zombies i algun que altre incaut que se li apropava per fotre-li un tret al cap.



Com si no hi hagués prou, avui mentre esmorzava, m’explicava una companya de feina que es va trobar una dona que li va explicar que els extraterrestres estan entre nosaltres i estan envaint la Terra. Es veu que cada any desapareixen a Espanya 7000 persones i que ningú no diu res. Jo he pensat que fotien el camp a d’altres països a buscar-se la vida, perquè aquí... També que els xips dels ordinadors estan fets de no sé quin material extraterrestre que no hi ha a la Terra (voleu dir que el silici és tan difícil de trobar?). També que havien fet un pacte amb els americans (aquesta ha vist Men in Black!!). Entre d’altres bestieses.


Però veient com es desenvolupen aquesta mena d'esdeveniments,  de tot plegat n’he tret una conclusió ben clara: Per si passa alguna cosa, necessito una katana!