dilluns, 13 de maig de 2013

Qüestió de paraules


La importància del nom de les coses és coneguda des de ben antic. No en va tot un corrent filosòfic, el nominalisme, abundava sobre el tema.

Les paraules són realment importants. De vegades, no fem cas al fet de nomenar una cosa amb un nom o un altre, perquè “ja ens entenem”. Però hi ha gent, i la política n’està plena, que tenen molt clar que el nom fa la cosa, al contrari del que diu el saber popular.

Ja és costum habitual, trobar-nos amb polítics que a l’emigració li diuen “mobilitat internacional”, a la caiguda de l’activitat econòmica “creixement negatiu”, a la seva idea de país "el país real", al cinisme "coherència" i mil altres eufemismes que només volen ocultar la realitat. El nom, és tant important que al català ara, li han sortit germans bessons: el valencià i el lapao. I és que les paraules construeixen el nostre pensament, perquè és a través d’elles que pensem. Aquesta tècnica de camuflatge de la realitat ja la tenen molt apresa els publicistes, que a una simple corda per jugar a saltar, li diuen “Súper-power-clander”, li posen colorines i en venen cinquanta mil unitats. Ja ho deia l’inefable Goebbles, cap de la propaganda hitleriana: a còpia de repetir una mentida, es converteix en veritat.

Ara anem a l’altre extrem.

N’hi ha que defensen les “seves” paraules, les “seves” expressions amb una fidelitat envejable. Són els mateixos que no entenen que la gent no els segueixi. Estic pensant principalment dels sindicats. Mantenen les expressions del segle passat, o l’anterior, evoquen l’èpica d'una lluita obrera de fa desenes d’anys, en una època on les coses van per altres camins. I raó no els falta, però el discurs sona anacrònic, les paraules són d’una altra època, com les vagues que, malauradament, han esdevingut una eina poc útil, perquè el sistema ha après a pair-les sense problemes. De fet, l’economia d’ara no és l’economia de fa cinquanta anys i fer vaga no té el mateix impacte. Fer vaga és com la càrrega de la cavalleria polonesa contra les divisions panzer alemanyes: heroic, però poc efectiu.

I es que en el món que ens ha tocat viure hem d’aprendre a reivindicar les paraules, defensar les que són i les que han de ser. Canviar les que ens allunyen de la realitat i si cal, inventar-ne de noves per defensar el què és just, allò que als nostres avis i pares tants sacrificis els va costar i que ens estan prenent amb una voracitat i velocitat astoradores.

Necessitem defensar la realitat, el món que ens envolta i no el que s’inventen, dir les coses pel seu nom, apropar la realitat a la gent perquè se senti implicada i per fer-ho necessitem noves accions, noves idees i noves paraules.

1 comentari:

  1. el problema es que hem entrat en un "bucle" on la gent que pot sobreviure, ho fà el mes dignament possible i no s'implica en noves accions, que de ben segur en un futur, serien bones per evitar tot el que esta passant. I desprès esta la gent que intenta fer però que no sap expresar-se com deurien!! en fí entre uns i altres costa molt defensar el que es just i encara que sigui cruel, els nostres avantpassats, tampoc tenen paraules ni fets pel que està passant.
    Ara mateix es un "campi qui pugui"!!!

    ResponElimina