Temps d'estiu

Han estat uns mesos durs, difícils. Molts treballs a la universitat, poc temps i molta pressa. Un atabalament continu a la feina enmig d’un context social i econòmic cada cop més complicat i enrarit. I quan s’han acabat aquests mesos de gran intensitat, arriba el defalliment. Sense ganes de pensar ni de fer res, només d’oblidar-se per uns dies de tot i reprendre un ritme més amistós. Recuperar el temps perdut en altres racons de la vida i fer allò que s’anava esperant.

Pensant en que aquest espai estava abandonat, ple de pols i teranyines, però sense forces per treure el drap i fer dissabte. Ara, gairebé un més després de la tempesta, trec el drap aprofitant la bona temperatura, que hi haurà estones lliures entre hores mandroses plenes de calor que ens conviden malèvolament a practicar la peresa al sofà després del dinar. A fer un gelat al vespre, a remullar-nos a la piscina veient els nens jugant i traient-nos la fredor de l’aigua amb la calor del sol d’estiu. A llegir, mirar pel·lícules, passejar... Amb ganes de vacances, de la universitat, de la feina, i dels telenotícies...