dimecres, 18 de juliol de 2012

Spinning


Avui, aprofitant el règim de semillibertat que em permet el fet de ho haver d'estudiar, he fet una classe d’spinning. I ho confesso, m’ha costat seguir-la. No, no ha estat per la meva condició física, encara em puc permetre aguantar una classe d’aquesta modernitat tecno-musical convertida en esport. Ni per la calor horrorosa que ha fet avui, la sala tenia aire condicionat, imprescindible per suportar la classe. Ha estat pel monitor.

En el moment que ha engegat la música, les seves paraules han esdevingut un encadenament de sons incomprensibles que m’ha estat impossible desxifrar. Havia de seguir la classe imitant als altres que, pel què sembla, si que l’entenien o senzillament es limitaven a imitar al monitor en les seves accions.

Ha estat una successió de “aa aun ben oort i un més” o “..fem ..xada uauant itme àpid”, també alguna cosa així com “braços... força a les cames... pujada...” i alguna cosa més que ha estat indesxifrable per a mi. La veritat és que entre la música, anar pedalant, esbufegant i, de vegades, traient el fetge per la boca, no s’està com per fer exercicis d’audició fina.

En fi, que al final m’he hagut d’aguantar el riure quan m’han vingut al cap uns dibuixos animats que mira el meu fill. Es diuen “Walter i Tandoori” on un personatge d’orelles vermelles parla amb veu cridanera, però en una mena de parlar incomprensible, igual que el monitor d’spinning

1 comentari: