divendres, 15 de juliol de 2011

Auditoria vital

Recentment he fet anys. 
I tenint en compte els darrers esdeveniments que m'han succeït, m'adono que el meu estat d'ànim no és el més òptim. Per això he pensat que potser hauria de revisar algunes coses de les que he viscut en el decurs dels anys que porto arrossegant-me per aquest planeta:

He viscut diverses experiències, positives i negatives, de totes elles n'he après alguna cosa. Algunes relacions que han acabat millor o pitjor, però no crec que pugui dir res dolent de cap d'elles, si més no de la majoria. Emocionalment amb algunes cicatrius més o menys grans, més o menys profundes, fruit de la trobada amb tota mena de persones i alguna encara cou, tot i que espero que no trigui en curar-se del tot. He practicat tota mena d'esports, entre els quals puc comptar amb el Karate, la meva passió i la meva perdició, amb el resultat d'uns genolls cascats, una espatlla dislocada i l'esquena feta una coca amb dues hèrnies. Professionalment raonablement situat amb certs progressos que no tenen perquè haver-se aturat (malgrat la situació actual que fa difícil pensar en gaires alegries). Pel què fa als estudis encara haig d'acabar la carrera més llarga (i única) de la meva vida, però ja enfilo la recta final. 

He viatjat a França, Alemanya, Suïssa, Anglaterra, Escòcia, Itàlia, Marroc, Vietnam, Grècia. He visitat moltíssims pobles del nostre país i alguns de la geografia peninsular. En aquest sentit, em penso que no em puc queixar. 

He escrit algunes coses amb les que he torturat als amics que han tingut la paciència de llegir. N'hi ha dos que ja s'hi dediquen i gairebé em fa vergonya dir que escric veient on han arribat ells i el talent que gasten, l'una per l'esquisit domini del llenguatge i l'altre per la seva força narrativa. 

I recentment, parlant amb una bona amiga, em demanava perquè no havia publicat res més en aquest blog. Li vaig contestar que no ho feia perquè tenia els ànims una mica fluixos i tenia ganes d'escriure alguna cosa positiva. Durant la conversa em va comentar que algú que no conec s'ha passat per aquí i que li ha agradat el que he escrit fins ara. Llavors vaig pensar que si volia alguna bona notícia ja la tenia. Perquè, hi ha millor notícia per a algú que escriu que saber que algú que no coneixes li agrada el que dius?

Per a ella va aquest post amb el meu agraïment.

1 comentari:

  1. Bon dia, noi. A banda del desànim, em temo que l'apatia per escriure al bloc és generalitzada. Deu ser la calor. Jo també vaig començar amb molta empenta i darrerament vaig a entrada per setmana. Potser és que no tinc res més a dir? Espero que no, je je. Imagino, senzillament, que amb el bon temps ve més de gust estar fora de casa que dins.
    En qualsevol cas, no defalleixis. Penso, també, que no et pots queixar del balanç vital que has fet, llevat d'algun mal moment (com tothom, suposo). Una abraçada, Eva

    ResponElimina