dijous, 30 de juny del 2011

Paradoxes

És curiós com de vegades l'accidentat esdevé el socorrista.

Avui mateix, m'he vist parlant sobre problemes existencials amb algú que està passant per una situació similar a la que jo he passat recentment. Tot i que estic segur que aquesta persona és molt més forta del què aparenta i se'n sortirà molt més ràpid i millor del què en un principi pugui semblar.

Malgrat tot, mentre parlàvem, jo anava pensant si tot el que li deia, el que li explicava i conclusions que en trèiem, no tindrien més a veure amb mi que amb ella. O millor dit, si li ho estava explicant a ella o m'ho estava explicant a mi. Recordant-me que no havia d'oblidar coses que són molt importants per estar bé amb un mateix, i amb la resta del món.

De tota manera, està clar que ningú no pot entendre l'accidentat millor que algú que ha patit un accident similar, per molt que els altres et diguin que t'entenen.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada